Elisabeth Almeda: Mujeres Encarceladas (2003)

mujeres encarceladas

“Las nuevas cárceles femeninas españolas continúan discriminando a las mujeres. No son un nuevo modelo de efoque de privación de libertad: son una versión actualizada de los modelos de cárceles del pasado. Son establecimientos, eso sí, adaptados a los nuevos tiempos en cuanto a tecnología e infraestructura, pero no suponen una ruptura con la filosofía  y concepción de las cárceles del pasado, sino su continuación”

                                                                                                                                                          (Almeda, 2003: 204)

Molt bon llibre. És un estudi sociològic sobre les dones empresonades a l’estat. Consta de tres parts més les conclusions.

  • La primera és la contextualització teòrica del tema, fent èmfasi en què, encara avui dia, es fan servir les concepcions sexistes, misògenes i atrasades sobre la delinqüència femenina de Lombroso i Ferrero (segle dinou), que consideraven a les dones empresonades uns monstres, perquè havíen transgredit doblement les normes: les legals, i les socials corresponents al seu sexe. En aquest apartat, l’ autora descriu les hipòtesis de perquè les dones empresonades han agumentat en els darrers anys (l’estudi arriba fins l’any 2000, i el llibre data del 2003) éssent la principal el precari desenvolupament de l’estat del benestar a Espanya.
  • La segona part del llibre, és l’anàlisi de les dades recollides, tant quantitatives com qualitatives, al llarg de l’elaboració de la tesina de la doctora Almeda sobre el cas d’una presó catalana, la de Brians. En ella s’explica els perfils generals, sociològics i penitenciaris, i les relacions familiars de les dones en pena privativa de llibertat.
  • La tercera, i darrera part del llibre, són els testimonis de les dones empresonades entrevistades per la tesina, i que ens arriben de forma real i crua.

El llibre és molt interessant perquè aplica la perspectiva de gènere a un tema tabú, invisibilitzat, poc tractat i poc atès com són les dones a les presons. El fet que m’ha impactat més, i que Almeda explica al llibre, són les dones amb fills dintre de les presons. Les dones a les presons poden tenir els seus fills a dins fins els tres anys, moment en què comença a acumular records, i els separen de la mare, per a preservar la seva infantesa. En la última reforma del còdig penal s’haurien d’haver introduït les reformes pertinents per a establir penes alternatives a la presó de les dones encarcerades amb fills,  semblants a mesures de paisos com Itàlia, però no va ser possible.

Almeda, Elisabeth (2003) Mujeres Encarceladas, Barcelona: Ariel.


Jo he trobat el llibre a TodoColección, pero el trobareu també a moltes biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona, a llibreries de vell o, fins i tot, a Wallapop. A les llibreries de llibres nous crec que està descatalogat.

Per saber-ne més:

http://www.criminologia.net/pdf/reic/ano1-2003/a12003resena1.pdf

Difòn la idea!
0

2 Replies to “Elisabeth Almeda: Mujeres Encarceladas (2003)”

  1. El patio de mi carcel?

    1. No l’he vista, però m’agradaria. Em podríes dir on trobar-la? Potser tracten el mateix tema, la vida a les presons. El llibre és un estudi amb perspectiva de génere, és a dir, tracta la problemàtica de les dones, El Patio de mi cárcel crec que també, pel que estic veient per aquí: http://www.elpatiodemicarcel.com/
      Però no sé on la podria veure…

Deja un comentario