Jafar Panahi: El globo Blanco i El espejo

Jafar Panahi

            Dues pel·lícules iranianes

panahi-espejoAquestes dues pel·lícules les he vistes amb pocs dies de diferència, i és que les dues nenes protagonistes sorprenen per la seva professionalitat i expressivitat. Estrenades fa ja bastants anys (1995 i 1997) han despertat en mi el gust per la imatge natural, amb un color i temes molt particulars. He llegit que el cine del director Jafar Panahi te semblances amb el neorrealisme italià perquè retrata Teheran d’una manera similar a com els directors italians ho feien amb la Itàlia de mitjans del segle vint. Teheran què és la vertadera protagonista de les pel·lícules, és la capital d’Iràn. Quines característiques te el cine de Jafar Panahi que el situen dins el moviment cinematogràfic italià?

  • El contingut: Panahi vol mostrar el Teherán més innocent, el qüotidià, aquell on no existeixen crueltats manifestes però que, llegint entrelínies, podem descobrir les misèries humanes de la ciutat. De la mateixa forma que el neorealisme italià, Panahi intenta ajudar el seu país establint una relació particular amb l’espectador.el globo blanco
  • Tècnica: és un cine senzill, rodat en exteriors, amb poca tecnologia de so, i amb preses molt llargues que donen veracitat a la història narrada.
  • Nous actors: les dues pel·lícules estan rodades per dues nenes, que de tanta veracitat, no sabem si estan intrepretant-se a elles mateixes. Especialment a El Espejo. Però no us desvetllaré res de res. Vull que les mireu.
  • El sentiment per sobre de la imatge: tot i que aquesta és important, els sentiments dels personatges i els de l’espectador són vitals per als films. El diàleg també és molt important.
  • La improvització: tot i que no sé fins a quin punt això es cert en aquestes dues cintes, té moltes probabilitats de ser-ho. Ja em direu que us sembla en els vostres comentaris.
  • La posició moral: amb la innocència i la bondat que traspúen les dues nenes però amb la crua i sincera realitat que les envolta, la necessitat d’elaborar un discurs moralment és un principi didàctic del cine de Panahi.
  • El sentit de la protesta: amb l’objectiu de que el cine fos per ensenyar, educar, no com una forma d’entreteniment més.

El millor trailer que he trobat ha estat aquest. Us tradueixo somerament el que diu la veu en off del vídeo:

És any nou a l’Irán als anys 80′, la Razieh camina darrera la seva mare, perquè ja en té prou. La Razieh vol un nou peix d’or, la seva mare està ocupada i no li presta atenció. Ella vol alguna cosa, ella l’aconseguirà. Les coses van malament, però res atura la Razieh. La Razieh és una superheroïna, una somiadora, una supervivent”

Us animo a que les mireu. Passareu una bona estona. Crec que si sou amants d’un cine no tant comercial o poc comú per aquestes contrades, les gaudireu. Ja em dieu.

Bé, a sota de la línia us deixo tot de recursos per a qui les vulgui veure, i saber-ne més.


Les podeu llogar a Filmin.

Fitxes tècniques de El globo blanco i El Espejo a iMDB.

Fotos dels cartells són de:

http://catalogo.artium.org/book/export/html/10450 (sinopsis i fotogrames de El Globo Blanco)

http://www.encadenados.org/rdc/rashomon/129-rashomon-n-86-ciudades-de-pelicula/3804-teheran-segun-jafar-panahi (conté un texte sobre com veu Teheran el director Jafar Panahi a les dues pel·lícules)

 

Difòn la idea!
0

Deja un comentario