Marcela Lagarde: feminisme llatinoamericà

Marcela Lagarde

 Marcela Lagarde: la sororitat explícitada

Claves feministas para… i El Feminismo en mi vida.

Els dos llibres que us ensenyo avui són de la feminista mexicana Marcela Lagarde. El llibre de la dreta (en la foto de més avall), és El Feminismo en mi vida. Encara no l’he llegit però encara més avall, quan us expliqui el què de l’altre llibre, farem una petita tècnica, que qualsevol utilitza i que no es patent meva, per valorar com o com no pot estar el llibre. D’altra banda, el llibre de l’esquerra, és titulat Claves feministas para …el poderío y la autonomía de las mujeres  …los liderazgos entrañables  …las negociaciones del amor.           

Efectivament, el llibre tracta de tots aquests temes, extensa i profundament. No es un assaig continu ni etern, però es un xic dens i abstracte, teòric. Aquests tres ítems que vertebren el llibre són un recull de conferències o assaigos fets per l’autora durant la seva vida, revisats, però que contenen el dinamisme i, a vegades, les expressions coloquials d’un discurs parlat.

Per ser sincera, no se molt de la biografía de Marcela Lagarde. Només he llegit un llibre seu i en tinc un altre al rebost. L’objectiu tampoc és fer-ne un resum. Només assenyalar que es antropòloga i que les seves obres representen fites en el feminisme llatinomericà i mundial.

Ella m’ha llegat un concepte que em va fer descansar de l’ansietat, malestar o ebullició que, sovint va associada als despertars o consciènciació feministes. El concepte de sincretisme de génere. Aquest terme, agafat de la antropologia, ve a dir que totes les dones tenim en el nostre interior vestigis de la dona tradicional, y  objectius de la dona moderna. El conflicte que generen aquestes dues posicions interiors nostres és el malestar que sentim moltes de nosaltres, al actuar o fer de determinada manera. Penseu-hi bé. Dones del món, respireu tranquiles. No som ni dones dolentes, ni males feministes. Som sincrètiques!

El repte d’aquesta entrada era explicar-vos allò que més em va agradar o cridar l’atenció, a la vegada que em va ajudar a compendre tantes i tantes coses de les relacions d’amor viscudes o de les relacions d’amor observades. I és que, la darrera part del llibre, las negociaciones del amor, no té cap ni un fragment que sigui poc rellevant, o cap idea que sigui desestimable. Totes ajuden a pensar. Hi ha un capítol, titulat EL amor en la cultura occidental, que traça les diferents tipologies per les que ha passat la construcció amorosa fins avui dia,  en què tots i totes patim les conseqüències d’un amor romàntic nefast (L’amor romàntic mata!):

  • L’amor espiritual, amor carnal: eros, ágape, filíaapoderament
  • El món grec: la perfecció, l’ atracció
  • La revolució de l’amor cristià
  • Una invenció de la literatura
  • La plenitud: un anhel de la modernitat
  • Tradicionals i modernes: partides en el nostre interior
  • El conflicte de dos lllibertats que s’estimen
  • Com estimar sino ens estimem?
  • Necessitem ser egoistes
  • La colonització amorosa de les dones
  • En busca de l’amor de la mare
  • En busca de l’amor del pare
  • etc…. Animeu-vos a mirar-vos el capítol, no us decebrà.

marcelalagarde

Bé, i ara farem un joc. Quin joc? El joc d’esbrinar l’ànima del llibre. Penseu un número… ja està, ja el tinc. He triat. Doncs vaig a la pàgina concreta del llibre del número que he pensat i voilà… llegim… aviam que passa. Us transcriuré el que hi diu la pàgina setanta-set de El feminismo en mi vida, així sabrem si el llegim inmediatament després del llibre que tenim per acabar, o ens esperem més.

Si en la construcción de los derechos humanos no se reconocen las particularidades, si se les omite, pareciera que se impulsa el mismo trato a persona o grupos que están en condiciones de desigualdad; pero realmente al ignorar la desigualdad real, se discrimina y se recrean poderes de supremacía. Esto genera mayor desigualdad, impunidad y oprobio“.

                            Lagarde (2014) El feminismo en mi vida, Madrid: Ed. horas y HORAS

Bé, que us sembla? Bé, no? Doncs ja sabeu, si voleu saber-ne més a engrosir els lípids del cul i a llegir a Marcela Lagarde arraulides al sofa, o al tren viatjant allà on hi hagi algú que us esperi, o al metro o allà on vulgueu.

Sota la línia teniu més recursos, com sempre.


Crec que els dos llibres els he trobat a la Llibreria Pròleg

Índex de El Feminismo en mi vida, en una entrada de Mujeres en Red

Llibre Claves para la negociación en el amor (consultat el 23/01/2017).

Fotos:

  1. Diario.es
  2. Personal.
  3. Personal. Fragment del llibre Lagarde, Marcela, Claves Feministas (2005) Madrid: Ed. horas y Horas.
Difòn la idea!
0

2 Replies to “Marcela Lagarde: feminisme llatinoamericà”

  1. […] les dones establim regles i negociem a l’hora d’enamorar-nos sino passarà allò que Marcela Lagarde explica a Claves Para la Negociación en el amor que, quan ens enamorem ens empoderem, mentres que […]

  2. […] Lagarde cree que “las mujeres no nacen locas, “se vuelven locas” (…) En su logro participan la sociedad, la cultura y sus instituciones, y desde luego, la particular creación que hace el sujeto de sus propias condiciones vitales” (Lagarde, 1990: 766). Porque en Beatrice, el amor hacia un hombre vulgar y maleducado que no es su marido, quién se vuelve a casar con otra mujer y tiene dos hijos con ella, hace que el mundo a sus pies se tambalee. La fama y el éxito perdidos, un nivel de vida irrecuperable la vuelven loca. Mientras tanto Donatella sufre de algo, quizá más doloroso que la frivolidad de la visión del trastorno bipolar que nos da la película. La mujer ha perdido un hijo, no sabemos hasta adelantado el argumento si ha sido asesinado por ella, o qué ha pasado. Pero el dolor de la depresión por un hijo ausente es profundo, punzante, oscuro, negro. […]

Deja un comentario