Manuel Vázquez Montalbán

MVM

Galíndez (1990) i El pianista (1985)

 

GalíndezAhir vam llevar-nos amb la notícia de què el detectiu Pepe Carvalho, que va néixer de la ploma de Manuel Vàzquez Montalbán (1939-2003), tornaria a la vida de la mà de Carlos Zanón. En un primer moment em va fer molta il·lusió que el llegat del Manolo continués i trascendís el seu autor, la seva època i tot allò que el va veure nèixer. Però a mida que passaven les hores, i avui, un dia després, ja no estic segura de que sigui una bona notícia, perquè sento que el Carvalho, el Biscuter i la Charo, pertanyen a una Barcelona, a un món, que ja no existeix, i em fa por que llegir-los se’m faci fals, impostat, que el seu nou pare adoptiu els disfressi i els fagi viure aventures i resoldre casos que res tinguin a veure amb d’on vénen, de la Barcelona de barri xino i transició. Em fa por que els faci evolucionar, quan a mi el que m’agradava era la seva genuïnitat.

Però bé, a l’entrada d’avui recordarem dues novel·les que, escrites pel Manuel Vázquez Montalbán, no ténen res a veure amb en Pepe Carvalho. Estic referint-me a El pianista, i a Galíndez. Lluny de fer-vos un resum, què podeu trobar per la xarxa o, encara molt millor llegint-vos els llibres, us en faré cinc cèntims i situaré cadascuna per a que podeu triar abans de llegir.

Galíndez (1990) és un novel·la plena d’ anades i vingudes en el temps, que ens situen en dos moments de la història, i en vàries localitzacions diferents. La protagonista és una investigadora universitaria que està recaptant informació de la desaparació de Galíndez, polític basc a l’exili, i la participació en aquesta desaparició del govern dels Estats Unitsel misterio galíndez

No he trobat el meu exemplar de Galíndez (cosa que no m’ha fet gaire gràcia) a la meva biblioteca, per això us penjo una foto trobada a la xarxa. No us donc més detalls, perquè fa anys que el vaig llegir. Recordo un impacte molt fort, però no us diré ni on, ni què passa.

Ah! Dir-vos també que hi ha versió cinematogràfica al 2003, títulada El misterio Galíndez, protagonitzada per Harvey Keytel, Eduard Fernández i Guillermo Toledo.

No veieu mai la pel·lícula abans de llegir el llibre! Sino voleu atrofiar-vos la imaginació, és clar.

L’altra llibre triat de Manuel Vázquez Montalbán es El Pianista (1985). També em va agradar molt, tot i que ara no recordi clarament i amb detall l’argument. Sé que em va semblar una novel·la intel·ligent, sensible i, com no, molt ben escrita.

I ara, m’acabo d’assabentar que també existeix versió cinematogràfica de El Pianista (1998), en una pel·lícula dirigida per Mario Gas i protagonitzada per Jordi Mollà.

Perquè a mi també m’importa què pensa, creu o opina l’escriptor/a fora de les seves pàgines de ficció. O els temes que tria per desenvolupar el seu art. En la meva opinió, si l’escriptor és un xarlatà, un estúpid o un sobrat, per molt que m’agradin o m’hagin agradat els seus textos fins el moment, ja no passaran el filtre mai més, em farà mandra llegir i no gaudiré. Què en penseu?

IMG_6607


Per saber-ne més us recomano una web de Manuel Vázquez Montalbán amb anàlisi i articles complets i de molta qualitat: http://www.vespito.net/mvm/indesp.html

Foto portada Galíndez:

http://www.cceba.org.ar/sitio/wp-content/uploads/2015/08/galindez-manuel-vazquez-montalban-ref7957.jpg 

Foto El Misterio de Galíndez:

http://pics.filmaffinity.com/el_misterio_galindez-967711340-large.jpg

Foto El Pianista: Personal.

Difòn la idea!
0

Deja un comentario