Gioconda Belli: poetessa, novel·lista, guerrillera i dona

Gioconda Belli4

No me’n penedeixo de res

(Gioconda Belli)

IMG_6667

Arran d’una aportació al fòrum dels estudis que estic fent, he recordat tota la grandesa d’aquesta dona: la Gioconda Belli, i ho dic amb l’orgull de saber certament que he llegit tot el que té publicat, ja siguin poemes, novel·les o les seves memòries de la seva participació a la Revolució Sandinista. Per situar-la dir que Gioconda Belli es nicaraguenca, de Managua, nascuda el 1948, va lluitar al Front Sandinista d’Alliberament Nacional contra la dictadura de Somoza,  actualment viu als Estats Units i és mare de 4 fills i filles.

La temàtica de la seva obra gira entorn del ser i sentir com a dona: la femenitat i el feminisme.

No puc destacar cap obra per sobre de les demés. Ho intento pero no m’ ensurto. Tant les novel·les, com els poemaris, com les memòries són d’una extraòrdinaria lucidesa i qualitat literària. L’ erotisme és una constant a la seva vida i com no a la seva poesia i ficció.

Els llibres que tinc els he adquirit la major part a l’ editorial independent Txalaparta, però també he trobat llibres seus a llibreries de vell del Mercat de Sant Antoni, o a llibreries noves sobretot des que va guanyar el premi Seix Barral de Biblioteca Breve el 2008 amb El infinito en la palma de la mano.

Un bon resum de la seva trajectòria vital, explicada a la introducció de les memòries, amb paraules seves, seria aquesta:

“Los sueños revolucionarios encontraron en mí tierra fértil. Lo mismo sucedió con otros sueños propios de mi género. Sólo que mis príncipes azules fueron guerrilleros, y que mis hazañas heroicas las hice al mismo tiempo que cambiaba pañales y hervía mamaderas. He sido dos mujeres, he vivido dos vidas. Una de mis mujeres quería hacerlo todo según los anales clásicos de la feminidad: casarse, tener hijos, ser complaciente, dócil y nutricia. La otra quería privilegios masculinos: independencia, valerse por sí misma, tener vida pública, movilidad, amantes. Aprender a balancearlas y a unificar sus fuerzas, para que no me desgarraran sus luchas a mordiscos y jaladas de pelos, me ha tomado gran parte de la vida. Creo que al final he logrado que ambas coexistan bajo la misma piel, sin renunciar a ser mujer, creo que he logrado también ser hombre”   (El país bajo mi piel)

Us deixo també un poema seu recitat. Existeixen al mercat diferents recopilatoris de poemes recitats en CD per ella mateixa. Son molt bonics i agradables per dedicar un a algu especial, nosaltres mateixes, per exemple! Espero que us agradi!


En aquestes webs A media voz  y Poemas podeu llegir alguns poemes seus. I aquí teniu un document amb poemes seus també.

Articles sobre la seva obra:

 

Difòn la idea!
0

One Reply to “Gioconda Belli: poetessa, novel·lista, guerrillera i dona”

  1. […]                                                                                                                                                                 Gioconda Belli […]

Deja un comentario