Trilogia de Richard Linklater: diàlegs d’amor

July Delpy y Ethan Hawke

Diàlegs d’amor

Julie Delpy i Ethan Hawke

Haig de fer un entrada d’aquestes pel·lícules sí o sí. Les tres cintes de Richard Linklater tracten de la relació d’una dona, la Céline (Julie Delpy) i un home, el Jesse (Ethan Hawke), des que es troben a un tren i passen una nit junts a Viena a la primera pel·lícula (Antes del amanecer). Es retroben deu anys després, a París quan ell presenta un llibre que evoca, precisament, aquella nit passada amb ella (Antes del atardecer). Fins la tercera pel·lícula, on ja han formalitzat la relació i estàn passant l’estiu a Grècia (Antes del anochecer).

¿Què ténen d’especial aquestes pel·lícules? Els diàlegs. L’ intercanvi pausat, senzill, emotiu, reflexiu, intel·ligent, irònic, divertit, alegre de paraules però complexe de pensament entre un home i una dona, que gaudeixen conversant i coneixent-se un a l’altra. I el tempo. Les pel·lícules transcorren durant un dia, màxim dia i mig, en el que l’anar i venir de temes sorgits a la conversa voleien dels sentiments més profunds a les situacions més quotidianes mentres el temps passa, inexorable però ple de matissos.

Allò que més em conmou d’ aquesta filmografia és la senzillesa de la Celine i del Jesse, que sense grans escarafalls, i granet de sorra a granet de sorra construeixen una relació sana, plena de camaraderia, de picades d’ullet i de complicitat. A cop d’ull és clar.

Després de llegir aquesta entrada, veure els trailers o veure les pel·lícules, podeu pensar que sóc una romàntica. És cert. Ho sóc. Així he crescut, amb el mite de l’amor romàntic aquí i allà, a pel·lícules de dibuixos animats, i en l’imaginari femení tradicional. No obstant, amb el pas dels anys i llegint i vivint he vist que l’amor romàntic a banda de ser un mite, es perillós, perquè anul·la la voluntat, la personalitat, els desitjos i els somnis de les dones a les parelles. No obstant, aquesta trilogia de Linklater no em sembla pas que sigui amor romàntic. Què en penseu?

peliculeslinklater

Mites de l’amor romàntic

  • L’amor tot ho pot: la Céline i el Jesse es troben i, si en un principi fan la bogeria de passar un dia junts, cosa que ens pot portar a pensar que ja estem davant d’una pel·lícula pastel més. Però noamor romantico vs alternativas eticas. És una bogeria de joventut, que totes hem fet, que s’acaba. Ella puja al tren i marxa per continuar amb el seu projecte de vida. Hauràn de passar deu anys per a que es tornin a trobar.
  • L’amor vertader está predestinat: tot i que el Jesse deixa la seva dona per estar amb la Céline, en cap moment fan carotes bledes i romanticotes per estar l’un amb l’altre.
  • L’amor requereix entrega total i és el més important de la vida: cap d’ells dos no deixa de banda la seva vida. Ella estudia, després treballa, i tot i que a la última pel·lícula es queixa per criar les bessones ella sola, se’ls veu entregats en la seva vida (no la d’ell i ella com a conjunt indisoluble, sino com a éssers independents i relacionats) donant i rebent a parts iguals.
  • L’amor es possessió i exclusivitat: Bé, aquest quart mite es més complexe doncs malauradaement és el fonament de gairebé totes les parelles que coneixem.

És important que les dones establim regles i negociem a l’hora d’enamorar-nos sino passarà allò que Marcela Lagarde explica a Claves Para la Negociación en el amor que, quan ens enamorem ens empoderem, mentres que quan l’enamorament s’acaba, és a dir quan la passió s’apaigava, l’home surt empoderat i la dona desempoderada. Enamoreu-vos però no perdeu el món de vista.

 


Per saber-ne més:

Pel·lícules:

Sobre l’Amor Romàntic:

 

 

Difòn la idea!
0

One Reply to “Trilogia de Richard Linklater: diàlegs d’amor”

  1. […] la construcció amorosa fins avui dia,  en què tots i totes patim les conseqüències d’un amor romàntic nefast (L’amor romàntic […]

Deja un comentario