Transtorn Bipolar (III): una aproximació feminista

cropped-estrella-1.jpg

Una aproximació feminista al transtorn psiquiàtric

Deconstruint la malaltia mental

Al màster que estic cursant durant aquest quatrimestre faig l’assignatura Deconstrucció de la Psicopatologia, Gènere i Poder. Aquesta matèria tracta com les ciències psi (psiquiatria i psicologia) han funcionat durant bona part de la història com a mecanisme de control social especialment per a la meitat de la població: la meitat femenina. Totes aquelles dones que sortien dels ideals normatius de la feminitat eren anomenades com a boges, histèriques (si el mal que teníen suposadament provenía de l’úter), malaltes en definitiva.

De moment acabem de començar, i he llegit dos o tres articles de la bibliografia recomanada, i personalment esta resultant molt emocionant per no dir emotiu. Des de tractar alguns dels problemes mentals de les dones de forma social i no individual, fins a criticar les solucions proposades -medicació- per manca de perspectiva, els articles posen de relleu com a les dones se’ns ha controlat a través de la patologització dels nostres comportaments. Dones rabioses, cridaneres, promiscues, agresives que surten del camí marcat per la societat han estat marcades a foc i flama per la història de la psiquiatria i la psicologia. Quan no esterilitzades, lobotomitzades, electroshockeades…

Us deixo el texte que m’ha impressionat més: LO”K”AS, LO”K”URAS O”K”UPADAS, Cabruja i Ubach, Teresa, (2007) El Estado de Wonderbra. Entretejiendo narrativas feministas sobre la violencias de género Barcelona: Virus Editorial.

PortadaEstadoWonderbra

“Psicologizando o psicopatologizando tanto los síntomas orgánicos como los psicológicos, tal y como nos explica la tristemente larga historia asociativa entre enfermedad mental de las mujeres y útero en los discursos médicos y religiosos (histéricas), así como la penalización de sus saberes (brujas, curanderas). Pero es que, además, deseo resaltar que lo que las terapias promueven es sobre todo una solución de tipo individual y no colectiva a un problema planteado, asimismo, como individual y no social. Es decir, no comprendiendo los desajustes o la infelicidad como consecuencia de problemas relacionales, éticos y políticos, sino desplazando el esfuerzo al cambio individual. La responsabilización personal contiene una dimensión regulativa (prescripciones para poder operar transformaciones personales a partir de la palabra, de los fármacos o de ambos, para conseguir objetivos personales que se corresponden con objetivos de control social) y, a la vez, desactivadora de otro tipo de acción denunciadora. Lo que Foucault llamó “orden disciplinario”.” (Cabruja, 2007)

Pel·lícula

Hysteria

Hysteria

Per aquesta ocasió també puc recomanar-vos una pel·lícula sobre la temàtica. En aquest cas es Hysteria (2011) on la lucrativa tasca de apaivagar la hysteria de les dones masturbant-les contrasta amb el paper somiador, culte, empoderat d’una de les germanes. És una bona pel·lícula que contextualitzada amb l’anterior article pot donar molt de sí.

¿Què en penseu del tema?


Estado del WonderBra (Llibre complet)

Difòn la idea!
0

One Reply to “Transtorn Bipolar (III): una aproximació feminista”

  1. […] treball és la síntesi final de l’assignatura Deconstrucció de la Psicopatologia de Gènere del Màster de Dones, Gènere i Ciutadania. La nota final fou molt bona. Considero que vaig fer una […]

Deja un comentario