Cine Feminista Decolonial: 2 pel·lícules (I)

feministas decoloniales

La revolució serà feminista decolonial o no serà

No es la teoria del feminisme decolonial l’objectiu que vull mostrar-vos sino quatre pel·lícules feministes que recullen els principals supòsits dels estudis decolonials o postcolonials. Són quatres films que des de diferents parts del món revelen problemàtiques de les dones similars o homològues, tenint en compte les diferències més rellevants de classe i raça.

De les quatre pel·lícules intentaré explicar poc argument i sí mostrar la impressió que em va generar el seu visionat. Us enllaçaré al tràiler i a banda us diré on les podeu trobar. Aquestes quatre no són totes les pel·lícules decolonials que podeu trobar, us en podria dir més. Ho faré en propers posts del blog.

Cine feminista decolonial

He triat aquestes quatre per la força que transmeten les grans històries que narren a més que estàn explicades de forma magistral. Els llargmetratges que us vull recomanar són:

Caramel

Caramel cartellÉs un pel·lícula libanesa dirigida per Nadine Labaki, que també fa d’actriu protagonista. Caramel va recollir molt bones crítiques i també prou guardons, com tres premis al Festival de Cine de Donostia (2007). El relat de la història es desenvolupa al voltant d’un centre de bellessa i estètica de la ciutat de Beirut, que no se’ns mostra bèlica i ruinosa. No obstant, l’element protagonista que dona nom a la peça, és el caramel. Aquesta barreja d’ aigua, sucre, i suc de llimona  la fan servir les dones per al moment de la depilació.

Les dones protagonistes del llarmetratge pateixen diferents situacions o problemes: sortir amb un home casat, sentir atracció per les dones, no ser verge abans del matrimoni, consagrar la vida a la cura d’una germana malalta.

Jo crec que la he vist tres o quatre vegades, i cada cop m’agrada més. Està explicada amb humor, picardía, acidesa, és trista però a la vegada divertida. Melancòlica a vegades, esbojarrada d’altres. Però sobretot, les dones de la película no perden una sororitat que les fa fortes, que les ensenya a ser pacients, a comprendre els problemes que les afecten. Una solidaritat mútua entre dones com aprenentatge i com a primera victòria al patriarcat.

Hi ha una canço maravellosa, Succar Ya Banat, que us convido a escoltar. Gaudiu-la!

La pel·lícula la podeu trobar a Filmin

caramel360

Bar Bahar

Bar bahar cartel

Bar Bahar (Entre dos mons), és una película sobre tres dones, que amb els seus problemes i condicions intenten obrir-se pas en el sofert i dolorós món de l’amor. El destí els depara impediments per a la seva felicitat però, de nou, la sororitat les salvarà. És tràgica, a diferència de Caramel que tenia visos còmics.

Una advocada, una estudiant musulmana, i una cambrera DJ viuen sota el mateix sostre. Juntes comparteixen un present lluny de les seves terres d’origen. Són palestines i viuen a Tel Aviv. Inicien una relació senzilla, però compromesa, que les portarà cap a la confiança de les grans amigues i als caràcters de les grans dones.

Com Caramel, Bar Bahar també ha rebut molt bones crítiques i ha guanyat  algun que altre premi del Festival Internacional de Cine de Donostia. La seva directora és una dona, Maysaloun Hamoud. I les actrius Sana Jammalieh, Shaden Kanboura y Mouna Hawa, destaquen en els seus papers.

Bar Bahar pots trobar-la a FilminY Movistar+, suposo que per un temps finit.

bar-bahar-entre-dos-mundos


Font: Wikipedia

Fotos: FilmAffinity

Trailers

Caramel

Bar Bahar

 

Difòn la idea!
0

One Reply to “Cine Feminista Decolonial: 2 pel·lícules (I)”

  1. […] el post previ sobre cine feminista decolonial feia una introducció al feminisme decolonial. En ell us […]

Deja un comentario