Cine feminista decolonial: 2 pel·lícules (més)

la estacion de las mujeres fotograma 1

De terres arabs a la Índia

En el post previ sobre cine feminista decolonial feia una introducció al feminisme decolonial. En ell us explicava un parell de coses sobre dues pel·lícules decolonials feministes. Però, aquell post va resultar ser molt ambiciós i el dia fou molt curt per acabar tot que el volia explicar. És per això que els dos llargmetratges dels quatre proposats els vaig deixar per un altre dia. Avui. Viatjarem de terres arabs, Líban i Palestina, localitzacions de Caramel i Bar Bahar, fins la Índia, amb dues pel·lícules que he vist recentment: 7 Diosas i La estación de las Mujeres.

7 Diosas

7 diosas cartellLa película 7 Diosas (2015) és una tragicomèdia sustentada per la força del caràcter de set dones. El film es centra en la trobada festiva amb motiu especial d’una notícia rellevant d’una d’elles.

Poc a poc ens presenten totes i cadascuna de les set dones i la nena que protagonitzen la pel·lícula i se’ns van mostrant els punts forts però també les seves febleses, i com, de quina manera estratègica les afronten.

De la cantant frustrada,  a la actriu novell, passant per la executiva agressiva fins a una fotogràfa d’èxit són algunes de les protagonistes del film.

Els punts febles de la vida de les dones? El masclisme imperant al voltant d’elles, per tot, allà on vagin. El masclisme i les seves cares i conseqüències serà una constant al llarg de tota la durada de la pel·lícula.

Els punts forts? Evidentment, el caràcter i força de totes elles a banda de la sororitat que demostren i practiquen en les bones però també en les males estones.

De nou, com a Bar Bahar i a Caramel la sororitat és la matèria que uneix, que fa tirar endavant i que fa soportar i superar les adversitats a les dones. L’amistat entre dones és i ha de ser més forta que cap altra cosa, només així, vencent la falsa competència entre dones que el patriarcat intenta dia rera dia de fer creure, es pot construir una societat viva i lliure.

No obstant a diferència de Bar Bahar i Caramel, però, el director és un home, Pan Nalin, que servint-se de caràcters femenins, crec que ha volgut retratar a més a més de la vida de les amigues, un país, la Índia, on el masclisme hi és molt present i és molt virulent. 

Les actrius son (FilmAffinity): Rajshri Deshpande, Tannishtha Chatterjee, Adil Hussain, Sarah-Jane Dias,Amrit Maghera, Arjun Mathur, Vikram Kochhar, Sandhya Mridul, Pavleen Gujral, Jeffrey Goldberg, Anushka Manchanda, Anuj Choudhry

7 diosas fotograma

Las estación de las Mujeres

estación de las mujeres cartelI continuem a la Índia. El patriarcat hi és present a les estructures socials tradicionals però també en les noves generacions.

Aquesta película, més realista en la meva opinió, ens mostra la vida de tres dones en un petit poblat. Una es prostituta. Una altra és una vídua amb un fill en edat de casar-se. La tercera protagonista es una dona en edat de tenir fills però que no aconsegueix quedar-se embarassada i és titllada d’estèril.

Per tant, amb elles experimentem les frustracions que les dones viuen a la Índia en el seu pròpi cos. Com les peguen, les violen, les maltracten, les escridassen, etc. La resiliència i la sororitat seràn claus per a que treguin el cap enmig de tanta discriminació.

La directora, Leena Yadav, opta per l’alliberament final de les protagonistes. Crec que opta per fer-les sobreviure, en comptes de fer una película dramàtica encara més dramàtica. El final evoca una cert optimisme vers el paper de la dona.  I mostra una manera d’arribar a aquesta independència: la voluntad i la sororitat.

la estacion de las mujeres fotograma


Trailers

7 diosas

Las estación de las mujeres

 

Difòn la idea!
0

One Reply to “Cine feminista decolonial: 2 pel·lícules (més)”

  1. […] 7 Diosas (a propers posts, que avui ja no tinc temps) […]

Deja un comentario