Chimamanda Ngozi Adichie a Barcelona

chimamanda

Chimamanda Ngozi Adichie visita el CCCB

Serà un dia que durarà anys!

ChimamandaEl temps passa ràpid. El consumisme visual, comercial, nutricional afecta. El devenir polític català dels darrers dies, també. Tot això fa que sembli una eternitat la visita al CCCB de l’ escriptora i activista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie.

L’ acte va ser el dia 5 d’octubre de 2017. Chimamanda conversà amb Anna Guitart. El lloc: el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, al barri del Raval de la ciutat. L’acte s’enmarcava dins de les xerrades Revolució o Resistència que vàren portar tres personalitats: la mateixa Chimamanda, a Arundhati Roy i Angela Davis. Les entrades pels tres actes es van esgotar molt ràpid.

Retalls bi(bli)ogràfics

La Chimamanda és nigeriana però ha estudiat als EUA. Es una escriptora de renom degut al gran coneixement que hi ha del seu TedTalk, Tothom hauria de ser feminista, que després ha esdevingut un llibre amb molt d’èxit. També podem trobar una conferència en format xerrada titulada Els perills d’una història única.

Vaig descobrir el petit llibret esmentat amunt, Tothom hauria de ser feminista, a una llibrería amb nom Donosti. Es fàcil endivinar a quina ciutat estava situada, oi?. El mateix dia també vaig comprar El libro de mi destino de la Parinoush Sainee, també gran llibre. Bé, però aquest serà una altre publicació quan en doni l’ànima per tot.

La vaig oblidar fins descobrir els TedTalks, l’estiu seguent fent un curs d’anglès. I em va enamorar. Després parlant amb una amiga no se ben bé com, va aparèixer el nom de la Chimamanda. Suposo que arrel de veure que venia al CCCB, després de veure que venia l’Angela Davis, que també mereixeria un altre publicació!

Ambdues, la meva amiga i jo vam fer la esperada visita rutinària a La Central del Raval i allà estàven exposats tots els llibres de la Chimamanda. Ella va comprar els dos llibres, Tothom hauria de ser feminista i Estimada Ijeawele. Jo, Americanah. I la vaig encertar!

Americanah

thumbnail_IMG_0287 (1)Americanah es un llibre d’algunes pàgines. Quan dic algunes, dic vora les set-centes. On explica la història d’amor de la Ifemelu i el Obinze. La història romàntica es situa, però, en segon pla, per passar a ser principal la transformació que viu Ifemelu quan marxa de la seva Nigèria natal per arribar a estudiar a EUA. Allà desespera, es rendeix pero tira endavant. Ifemelu es bloguera – amb bastant més èxit que jo, per cert – de temàtica racial. En el seu blog explica les vicissituds d’una dona negre africana (que no afroamericana) amb cabells afro i identitat pròpia.

El dia 5, no vaig agafar el llibre quan sortia de cas. Vaig pensar que la Chimamanda no seria tant simpàtica com per signar llibres. Sort que no el vaig dur, perquè ara no tíndria Medio Sol Amarillo signat per ella. El vaig comprar allà mateix.  Medio Sol Amarillo ha estat adaptat al cinema de factura nigeriana i el prologa Lina Meruane, de la que puc dir que sí te entrada al meu bloc.

Signatura Chimamanda

Chimamanda Ngozi Adichie a Barcelona

La xerrada va començar puntual, i poc a poc, ens vam anar endinsant en el univers Chimamanda. Va parlar de Nigèria, dels EUA, de racisme, de feminisme, de les dones i els homes.  No em d’oblidar, com ella va advertir, que no és teòrica feminista, que allò que impacta, allò que es recorda, allò amb el totes hem après, són les històries. Ella explica històries, és una escriptora que escriu en pijama, si està deprimida menja xocolata i compra per internet. Res més que una persona humana. 

Bé, no m’enrollo més i us deixo totes tres xerrades, inclosa la de dia 5 al CCCB.

Conversa amb Anna Guitart CCCB

Tots hauríem de ser feministes

Els perills d’una història única


 

Difòn la idea!
0

Deja un comentario