Tres colors: azul, blanco y rojo (Krzysztof Kieslowski)

tres-colores

Azul, Blanco, Rojo

Aquest cap de setmana, reservat de feia setmanes, amb la Cristina hem vist la trilogia dels colors: Azul, Blanco y Rojo de Krzysztof Kieslowski.  Les abordava sense saber pràcticament res de les pel·lícules. Res, excepte una pista dita per la meva mare, que fa mesos que les ha vistes. És repeteixen imatges d’una de les cintes a les altres. Aquesta pista, serà la clau que obri el pany de tot el simbolisme i estètica del tres llargmetratges.

Azul, Blanco y Rojo són els colors de la bandera francesa. Cada color representa la cita històrica més repetida en la construcció europea des del segle XVIII: llibertat, igualtat i fraternitat. Així la pel·lícula Azul, s’associa amb la llibertat, Blanco amb la igualtat i Rojo amb la fraternitat. Tres colors, tres paraules, tres protagonistes dones, tres històries amb un fi comú. Un número: el tres, associat a tres colors que ens mostraràn una vida plena de matissos, contradiccions. Ben allunyada de dualismes, de binarismes, de contradiccions, de blancs i negres, o de bons i dolents.

Azul

Binoche Azul

És una història de pèrdua i de retrobament obligatori amb la solitud i la llibertat. Amb la Juliette Binoche com a protagonista, el film és una constant de llampegades blaves per tot. A la làmpada, a les parets, a la piscina, als reflexos.

Color blau que alterna amb d’altres, com el verd de la natura o el verd del contenidor de vidre per a reciclar. Ens el trobarem a les tres pel·lícules. Un contenidor on una senyora gran intenta ficar un ampolla. El que faci la dona i el que faci la personatge de la pel·lícula que correpongui pautarà l’actitud i l’enfoc amb el que el personatge encari la situació que se li planteja a la història.

En aquest cas d’Azul, la dona gran amb un gran esforç s’atansa al contenidor, i no arriba a encabir l’ampolla en ell. La protagonista no li fa cas, atrapada pels seus pensaments. Sovint davant els problemes de la vida, les persones els hem d’encarar de forma solitària, bregant amb ells i sense rebre ni atenció, ni ajuda de ningú.

Una de les millors coses d’Azul és la música, que també farà acte de presència a les dues cintes posteriors. Amb la particularitat que la protagonista de la pel·lícula i el que se n’explica ténen relació amb la música. No es només una banda sonora, es una protagonista més.

Blanco

Delpy BlancoÉs una pel·lícula de clima fred on la neu, el gel, el cel o un vestit de núvia hi son presents. La vida fracassada d’un home de qui la seva dona vol divorciar-se, es converteix en una venjança plena d’èxit. Ella, la dona, és July Delpy, protagonista de la trilogia de Richard Linklater

La paraula és igualtat, però no és entre dones i homes, és entre individus. No aconsegueixo, però, treure més l’entrellat. Potser algunes de vosaltres em podreu ajudar amb els vostres comentaris.

Si ara ens fixem en la dona gran que aboca una ampolla al contenidor, veiem que en aquest cas arriba al contenidor per l’ampolla no hi cau a dins, ens queda just al forat. No obstant, el protagonista se la mira, la veu i, tot seguit, fa un gest amb la comisura de la boca, com dient i comprenent (així ho vaig entendre jo) tot el significat de l’acte de la dona gran. És a dir, a vegades ho aconseguim, però ens quedem a les portes l’èxit.

Rojo

Dona RojoAssociada a la paraula fraternitat és una història de retalls fins ben avançat el temps, on finalment tot s’encreua. La protagonista és una noia jove, model i estudiant, que atropella una gossa propietat d’un home que es dedica a escoltar les converses telefòniques dels veins. A partir de que es coneixen s’inicia una relació extraña, fraterna, sincera, que va més enllà de les edats i les generacions.

En aquest cas, la dona gran, aconsegueix la seva comesa, ajudada per la protagonista del llargmetratge. El director ens voldria a dir que amb ajuda i solidaritat és com s’aconsegueix arribar a les nostres fites.

Per acabar, el final? No el desvetllaré. Només que és el tancament a tot el cicle de les tres pel·lícules.


15 Claves qué quizás no conozcas de la trilogía Filmin

 

 

Difòn la idea!
0

2 Replies to “Tres colors: azul, blanco y rojo (Krzysztof Kieslowski)”

  1. Final o començament d’algo? 😉

    1. Hola Cristina. He estat pensant molt… i no tinc gens clar que sigui el final, sí, bé podría ser el principi. Hauria de repassar les paraules exactes per veure com presenta als personatges i et diria… D’altra banda has llegit que el primer salvat del ferry sinistrat és tot un misteri qui és. No se sap, quan el director es tan simbòlic és molt agosarat dir que es un senzill personatge sense més ni més, qui deu ser? Qui lo sà… 😉

Deja un comentario