El viaje de Khadija

Cartell Cicle

Cicle de cinema africà: El viaje de Khadija (2017)

La motivació

Esperava amb impaciència que arribés aquest cap de setmana. Per moltes i diveses raons el Cicle de Cinema Africà que es cel·lebra a Sant Feliu de Llobregat em venia molt de gust: Sant Feliu es a prop de casa, bé, a prop, el cert es que em queda a mig camí de Barcelona, i s’agraeix tant pel trajecte com també per la descentralització d’un event cultural i no haver d’invertir tant de temps i diners per fer alguna cosa que t’encengui la curiositat. També es conjugava que s’havia de projectar una pel·lícula sobre un persona migrant dona que torna al país dels seus pares, al Rif del Marroc: El viaje de Khadija (2017); i per acabar la presència i la possibilitat de conversa amb la protagonista després del passi.

El Cicle

IMG_1748Aquest cicle de cinema africà del cinema CineBaix de Sant Feliu, el trobem després de la cel·lebració del Cicle de cinema asiàtic i del cinema llatinoamericà. Ha començat un dijous, i dura fins els diumenge de la mateixa setmana. Quatre dies amb pel·lícules alternatives que ens parlen de realitats, i persones del vast continent africà.

Us deixo enllaçat el programa. Com podeu veure son moltes les pel·lícules que es projecten, i alguns noms han estat: I’m not your negro, I’m not a witch, Liyana, Zarafa entre moltes d’altres.

El viaje de Khadija (2017)

Havia programat anar tota la tarda, temàtica sobre dones i feminismes, tanmateix finalment només m’he acostat a veure el film que us comentaré tot seguit: El viaje de Khadija (2017), pel·lícula marroquina en format documental protagonitzada per un dona nascuda a Holanda però de pares marroquins de Nador, concretament.

El documental és una aposta molt valenta de la seva protagonista, la Khadija que, amb la motivació de saber alguna cosa més de la seva iaia ja traspassada que sempre ha estat un referent de força i caràcter per ella, i aprofitant que el seu pare acaba de morir, i suposem que fa el viatje per tràmits burodràtics i per vendre la casa on ell hi vivia, fa un viatge de retorn a les arrels.

Allà interpela a la familia, a un grup de dones, als homes del carrer sobre assumptes relacionats amb el paper de la dona al Marroc modern, i descobrim que els estereotips i uns marcats rols tradicionals encara son ben presents tant en els homes, com en les dones. La religió, la tradició, el futur, les eleccions etc. son temes que també irremisiblement també toca el documental.

col·loqui

La pel·lícula és realista, car és un documental, però també molt simbòlica. Per exemple, comença amb ella entrenant la boxa a Holanda, mentres fa la reflexió de que ja ha arribat l’hora de tornar a la terra dels seus orígens. La boxa, un esport dur, de cops i resistència, dolorós crec que representa la seva vida, la dura vida d’una dona nascuda a Holanda de pares marroquins, amb tot el que representa de viure en una tercer espai que es el no-res, entre Marroc, i Holanda i sense saber qui ets realment.

Un apunt: això em recorda molt, salvant diferències, al que Gloria Anzaldúa, feminista chicana, pensava de tots els processos migratoris, on deixes de ser, per ser sense acabar sent i habitant un tercer espai. Però bé, no crec que la Khadija pensi en això.

El col·loqui de després ha estat molt maco. Les preguntes i les veus, marroquines, catalanes, dones, homes han repassat molts dels temes del documental des del punt de vista del públic, enriquint el visionat de la pel·lícula. Les respostes de la protagonista ho fèien més encara si és possible. Ha estat un plaer escoltar-la. Aquí us deixo el teaser i una entrevista.

 un dels missatges és que som un mosaic d’identitats que canvien i interactuen sobre el món que ens envolta. Les nostres vides poques vegades es poden prendre literalment: portem més en el nostre esperit del que som conscients. Les nostres vides comencen inclús abans que existim. La nostra existència està incrustada a la vida que ens va precedir. Les seves històries, les seves lluites i llegats viuen a través de nosaltres.

Paraules sàvies, encertades i inspiradores.

Reflexió entorn del Rif i del Marroc

Personalment crec que després del meu viatge fa un mes al Rif precisament, aquesta història de la Khadija, m’ha tornat a portar pels carrers i les places del meu viatge a Chaouen. Però, com que el viatge va ser accidentat emocionalment, m’agradaria escoltar la veu, que es el que toca d’altra banda, a les persones que han de dir coses importants sobre el tema de la dona a la zona amazigh del Rif. Us deixo algunes fotos del meu viatge. Duc Marroc al cap, i al cor. Això no s’ha acabat aquí.

Actualment, estic llegint, com veieu al meu Instagram (columna de la dreta del bloc), el llibre de la Najat El Hachmi Madre de Leche y Miel (2018), casualment tracta el tema de les fortes dones del Rif, de les migracions i dels conflictes dels que en el seu moments van ser nouvingunts i que avui dia som societat comuna.

Chaouen des de l'Alcassaba

Alcassaba

 

Difòn la idea!
0

Deja un comentario