Zauria(k), despatologitzant la bogeria

Zauria(k). Ferida(s)

Elles, nosaltres, jo

Zauria(k) at homeEl documental Zauria(k) és com una alenada d’aire fresc en la vida de qualsevol dona que hagi sobreviscut o estigui inmersa encara en un procés de diagnòstic de malaltia mental. Així ho vaig viure jo, plànol rera plànol, paraula rera paraula i testimoni rera testimoni. Jo, que en fa 17 anys que tinc un diagnòstic, i que ara, en fa 6 que estic asimptomàtica. Mirant el documental vaig deixar anar més d’un sospir i 4 llàgrimes d’alleujament. Per fi,  per fi algú em parlava de la bogeria en els termes que jo sempre l’havia sentida.

Per a la resta de les persones que no tenen problemes de salut mental (qui està lliure de malestars psíquicosocials en aquesta època?) és una aproximació lliure de tòpics, estereotips i imatges predissenyades de les persones, de les dones malaltes. És acostar-se a aquesta realitat invisible que està entre totes però de la que no se n’acostuma a parlar, express; mantenint a la persones, sovint, en entorns no segurs dins l’armari de la bogeria.

Bogeria. Cos. Feminisme. Zauria(k).

Zauriak_Totes
Zauria(k) és el viatge a través de les paraules de nou dones que ens expliquen els diferentes aspectes o temes relacionats amb el patiment d’una malaltia mental. El relat que en sorgeix està dividit en tres parts: bogeria, cos i feminisme. Elles en parlen com han viscut els malestars: els pròpis i els socials derivats de l’estigma de les persones neurodivergents; però també sobre els seus cossos, la maternitat, el seus entorns de cures i les amigues, la relació amb la institució psiquiàtrica o la relació de la bogeria amb el feminisme.

El documental està dirigit per Maialen Irigoyen, Isabel Sanz i Iker Oiz, i fou estrenat a Catalunya, als cinemes Girona, dins el marc del Zinemaldia, el Festival de Cinema Basc organitzat per l’Euskal Etxea de Barcelona, en el que el jurat li va atorgar la Txapela d’Or.

És un documental que enamora, empodera i, com dirà la ressenya de Pikara Magazine cura. I tant si cura.

Difón la idea!
Email this to someone
email
Share on Facebook
Facebook
0Tweet about this on Twitter
Twitter

Deja un comentario