Trajectòria Vital

foto copyright cristina ramon

Vaig nèixer a l’ Hospitalet. El meu primer any de vida vaig viure a Gavà, després ens vam traslladar a Martorell i actualment visc a Abrera. Tinc moltíssims records de la meva infantesa, tant a La Vila, com després al barri de El Pla. Als deu anys vam anar a viure Les Carpes, i un cop emancipada, tot ha estat un periple de vivendes, i vivències.

La meva formació reglada és Llicenciatura en Sociologia, Postgrau en Estudis Bascos, Máster en Igualdad de Mujeres y Hombres, més un reguitzell de cursos, alguns finalitzats, d’altres inacabats, de diferents matèries: històries de vida, etnografia, tècniques d’investigacio social qualitatives, el lector professional, etc. Enguany estic fent un altre màster en Dones, Génere i Ciutadania perquè reivindicar-me com a dona m’ha tornat el sentit de viure i m’ha donat la serenitat de saber qui sóc, d’on vinc i què vull.

El que m’agrada més fer en aquest món és llegir. Fins fa un any només llegia novel·la, tot ficció, però ara he trobat el sentit a llegir assaig, i no m’avorreixo ni em quedo dormida com passava abans. He descobert que la novel·la t’ensenya a sentir, mentres que l’assaig t’ensenya a pensar. I ja és hora de que vagi pensant, que sentint ja he sentit molt…

Perquè dic això? Perquè, un tret que em defineix perquè no em permet fer algunes coses importants, però que m’ha permés sentir d’altres (literal i figuradament) és que estic afectada d’un Transtorn Afectiu Bipolar. I des d’aquí ho reivindico…si no m’acceptes tal com sóc no podrem ser amics, ni coneguts, ni veure’ns, ni saber que existim, ni res de res. Només concebo una societat  inclusiva, feminista,  d’esquerres i  social.

Altres coses que m’apasiona fer són cuinar, dormir, veure pel·lícules, estudiar, escriure, anar a cursos, conferències, anar al teatre, al cinema i  m’ agraden les persones, els animals, els arbres, la música…

Els meus interessos, aquells pels que llegeixo i miro pel·lícules són: el feminisme de forma transversal, les dones a Palestina, el feminisme a Egipte, les dones a l’ Iran, etc. Les dones a les revolucions, en resum.

Tinc una familia preciosa, una mare i un pare increïbles, una germana brillant que té un fill i una filla esplèndids, i un company amorós.

Després d’ aquest rotllo, pensareu: què vol aquesta que es mostra tant obertament a la xarxa? Només vull transmetre, difondre i compartir el meu dia dia, el que penso, on vaig, què llegeixo, què estudio, que veig, que sento, i vull que participeu, que dieu la vostra, que em dieu que us sembla. La comunicació es el do més preuat, a banda de la vida, que tenim els éssers humans.

Espero que gaudiu! Sigueu feliços!